Midilibre.fr
Tous les blogs | Alerter le modérateur| Envoyer à un ami | Créer un Blog

26/12/2008

Per una cultura politica nòva

Quatrena partida del manifèst d'Iniciativa Per Occitània : "Per una cultura politica nòva"

Las menaças contra la cultura d'òc cabon especialament dins las ideologias dels estats francés, italian e espanhòl.
Per aquò, nòstre primièr adversari es l'alienacion que ne patís la populacion occitana. Aquesta alienacion, prigondament enrasigada, cresèm que se pòt combatre, mas amb d'espleches adaptats. En particular, volèm menar una granda ofensiva ideologica contra las pensadas unencas dels estats. Aital desiram de permetre a las populacions occitanas d'assumir serenament lor personalitat e lor futur.

a) L'Occitània Granda subís la politica de l'estat francés; aquel es una estructura regda que son ideologia embarra los ciutadans dins un encastre de pensada plan definit. S'acompanha d'un aparelh ipercentralizat a París: monopoliza los grands mèdias, tota l'intelliguèntzia e las ressorsas creativas. Aital formata los ciutadans amb una pensada unenca. Laidonc la manca d'engatjament politic ven de la fòrça de l'estat francés que descoratja tota iniciativa civica e que condiciona los ciutadans cap a l'inèrcia: pauc de mond son politizats e sindicalizats dins l'estat francés, en comparason amb d'autres estats.
La confusion entre la “republica” e la “nacion” es una granda impostura intellectuala de l'estat francés. D'efièch, la “republica” es un mòde de govèrn que se pòt aplicar universalament, dins de païses divèrses e de culturas diferentas. La “nacion”, al contrari, es una comunitat umana e culturala ligada a un territòri. L'impostura es de nos far creire, los occitans, que se volèm aderir a las valors de la “republica”, deuriam aderir tanben als traches culturals de la “nacion” francesa e en particular a la lenga francesa. Denonciam aquel amalgama e afortissèm que las valors de la “republica”, en essent universalas, tot bèl just s'identifican pas a cap de nacion ni de lenga en particular. Los occitans sèm capables de cultivar las valors d'una “republica” amb nòstra cultura occitana pròpria, sens passar per l'apertenéncia obligatòria a França e sens èstre obligats d'abandonar nòstra lenga d'òc. La “republica” pòt prosperar dins la “nacion” occitana.
Prepausam que las regions occitanas de l'estat francés adòpten una politica regionala de mai en mai autocentrada, que revendiquen mai d'autonomia e que se libèren de la mentalitat provinciala. Volèm ajudar nòstres elèits regionals e nòstres elegits a èstre fièrs de lor cultura. Las regions d'Occitània se devon concebre coma lo còr de l'Euròpa latina, son foncionalament lo nòrd-oèst de la Mediterranèa, lo sud-oèst d'Euròpa e lo còr de l'Arc Atlantic. Devon cessar de se concebre coma lo “Miègjorn”, lo “Sud” o lo “Centre” de França, coma la “Província” o coma un terren de jòc exotic de la vida parisenca.
Una reorganizacion del territòri deu refortir l'escalon de la region e suprimir l'escalon del departament qui la concurréncia. Los limits administratius an de se tornar dessenhar en respectant los critèris culturals. Mai que mai, a las cinc regions occitanas principalas – Provença, Auvèrnhe, Lemosin, Aquitània, Miègjorn-Pirenèus, Lengadòc – , prepausam de restacar las parts occitanas de Ròse-Alps, de la region Centre e de Peitau-Charantas.
Per aquelas regions occitanas de l'Exagòn, revendicam lo drech a l'autodeterminacion e la possibilitat de se federar entre elas e amb las autras zonas occitanas d'Euròpa: Valadas Occitanas, Aran e Mónegue.
Es necite de refondar lo sistèma “republican” en sortir del sistèma estatal francés, pesant e centralizat, per tal de liberar l'energia civica dels ciutadans e lor nivèl d'engatjament politic e sindical. Dins una fasa de transicion abans l'independéncia, butam cap a una VIa Republica Francesa que confís e qu'es a ran de velhar. E mai la republica se deu melhorar, que n'a grandament de besonh. Çò qu'es pas lo cas dins lo quadre de l'estat nacional francés, engrepesit qu'es dins lo bonapartisme que foncionar los grands “còsses de l'estat” d'un biais censat oculte e encara mai regde que lo prefèctes. La retombada culturala n'es lo fetichisme, ritualizat e comunitarista, de la lenga francesa.
Denonciam lo concèpte de l'”excepcion francesa”. Es un eufemisme que masca lo chauvinisme francés e que justifica mantas aberracions endarrieridas coma lo centralisme e la negacion de las minoritats. Abotís a faire de l'”Exagòn” un carcan ideologic e geografic qu'estofa las regions occitanas e las isòla de la rèsta d'Euròpa e del Mond.
Desmontam lo discors francés pervèrs que confond “egalitat” e “uniformitat”. Es un pretèxt fallaciós per refusar de dreches collectius a las minoritats. L'estat francés aquí a un retard democratic grèu a respècte des estats vesins. Afortissèm al contrari que las minoritats – coma los occitans – an besonh d'èsser reconegudas e de recebre de dreches collectius per s'aparar de la discriminacion culturala.
L'exclusion cap pas dins la defensa de las minoritats. Al contrari, lo factor d'exclusion es ben lo centralisme francés amb son refús de reconéisser las minoritats e amb sa mèuca dins l'integracion sociala dels immigrats. Coma alternativa, lo patriotisme occitan es a la poncha de la lucha contra totas las exclusions e es capable de crear un modèl novèl de societat, toleranta e integratritz, amb una ideologia mai dobèrta vèrs las diferéncias culturalas.

b) Las Valadas Occitanas, dins l'estat italian, benefícian d'una lei de proteccion per las minoritats qu'implica qualques mesuras en favor de l'occitan. Pasmens aquela lei, e mai positiva, basta pas per que la lenga nòstra retròbe totas sas foncions socialas en fàcia de la dominacion de l'italian.
En mai d'aquò l'estat italian escartèla las Valadas Occitanas entre las regions Piemont e Ligúria. Aquò facilita la desorganizacion de las Valadas e lor desertificacion economica e demografica en profièch de la planura de Pò.
Revendicam un estatut de region autonòma per las Valadas Occitanas (identic al de Sardenha e de Trentin-Aut Adige), amb l'oficialitat e la promocion completas de la lenga occitana, un desvolopament economic autocentrat, lo drech a l'autodeterminacion e la possibilitat de se federar mai aisidament, ansin, amb la rèsta d'Occitània.

c) La Val d'Aran, inclusa dins l'estat espanhòl e la region Catalonha, benefícia d'una autonomia locala e de l'oficialitat de la lenga occitana. Aquelas avançadas positivas se devon perseguir desenant cap a mai d'autogovèrn. Prepausam que la Val d'Aran venga una comunitat autonòma a part entièra (distinta de Catalonha), que l'occitan i siá la lenga oficiala principala e qu'Aran obtenga lo drech a l'autodeterminacion per se poder federar puèi amb la rèsta d'Occitània. Tanben, lo desvolopament toristic d'Aran se deu pas pus concebre coma “la Petita Soïssa Espanhòla” mas coma la promocion autentica de la personalitat aranesa, amb tota sa dimension gascona e occitana.

d) Lo Principat de Mónegue es lo sot estat independent d'Occitània. La vocacion de Mónegue es de pilhar consciéncia del ròtle geopolitic que pòt jogar dins l'emergéncia d'Occitània, en se plaçant a la tèsta dels interèsses del pòble d'òc, en oficializant sas doas lengas istoricas – l'occitan niçard e lo ligur monegasc – e en s'afortissent coma un modèl novèl de desvolopament social, ecologic e economic.
Se Mónegue o vòl, pòt venir la veirina e lo centre de gravitat politica de l'Occitània futura.

Les commentaires sont fermés.